Les Energies Renovables (EERR) són un vector clar de futur i ocupació que mica en mica es va afiançant a nivell global i també a nivell metropolità. Les EERR, a més d’estalviar costos a mig/llarg termini en un entorn on la incertesa dels costos enèrgics va en augment, reben l’empenta institucional i normativa per tal d’anar avançant terreny en diversos objectius per  assolir els objectius establerts per la Legislació Europea sobre Clima, que estableix que els països de la UE hauran de reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) en almenys un 55% al 2030, amb l’objectiu que cap al 2050 la UE sigui climàticament neutra. Per altra banda, tendències com la descarbonització de la indústria, la mobilitat sostenible i noves metodologies circulars de producció són vectors creixents de demanda vinculats a la instal·lació i generació de EERR. 

Aquesta embranzida vers el desplegament a les EERR, que sembla ens situa en un camí sense retorn, requereix però del suport en un dels que considerem pilars principals d’aquesta transició vers l’energia verda, que és el talent necessari per poder impulsar, gestionar, mantenir i materialitzar la diferent infraestructura necessària per a la generació de EERR.

La Fundació BCN Formació Professional, a través de la recerca “Els Sectors Emergents a la RMB: el cas de les Energies renovables”, elaborada en col·laboració amb l’AMB i IREC, ha detectat que 82,5% de les empreses del sector tenen dificultats a l’hora de cercar el talent necessari per poder portar terme la seva activitat. Les principals raons aportades que expliquen aquesta situació són: manca de professionals qualificats/des; un baix grau d’especialització i poca experiència al sector.

De manera concreta, els continguts formatius més rellevants que les empreses troben a faltar tant a l’hora d’incorporar un nou perfil professional a la seva plantilla, com també de la seves plantilla en actiu són:

  1. Sistemes d’emmagatzematge energètic (acumulació, bateries…)
  2. Instal·lacions fotovoltaiques (Autoconsum individual i autoconsum compartit)
  3. Xarxes intel·ligents
  4. Comunitats energètiques
  5. Tecnologies de l’Hidrogen
  6. Xarxes de distribució elèctrica
  7. Generació de gasos renovables a partir de residus. 

Per altra banda, tot i ser un sector amb perspectives de futur i ocupació important es detecten certes incongruències, com que les aules de les titulacions d’FP vinculades a aquest sector sovint no acaben d’omplir-se d’alumnat (no el prioritzen en les seves opcions de matriculació) i no existeix una xarxa d’oferta diversificada a 6 de les 7 comarques que integren la RMB; només al Barcelonès es pot trobar una gamma diversificada de formacions al respecte. Per altra banda, les empreses apunten a una sèrie de figures normatives que compliquen molt l’estada d’alumnat en pràctiques o en modalitat d’FP dual al sector, doncs requeriments diversos com, per exemple, la necessitat de tenir el carnet d’instal·lador per poder ubicar-se a diversos entorns d’activitat, limita molt l’accés de talent en formació a entorns reals de treball. 

Si ens fixem en el cas dels perfils professionals més demandants pel sector, la recerca de la Fundació BCN Formació Professional ofereix aquest “mapa” de perfils professionals actuals i de futur estructurats segons el tipus d’energia renovable:

*En vermell els perfils de més difícil cobertura

S’observa com el cas del talent tècnic associat a instal·lació i manteniment és el que es considera per part de les empreses el de més difícil cobertura, conjuntament amb perfils d’àmbit d’enginyeria, situació que no només es dona en aquest sector, i que genera una descompensació entre la capacitat del sistema per abocar tècnics al mercat de treball i el volum de tècnics sol·licitats per un mercat de treball que requereix cada cop més tècnics per desenvolupar la seva activitat de manera competitiva i actualitzada. A  aquest increment de les especialitzacions tècniques de talent se li suma un procés sense precedents de relleu demogràfic que actualment no té visos de ser sostenible en termes de reemplaçament de mà d’obra, especialment en el sector de la indústria i en àmbits tècnics. 

Un cop analitzada la situació, tant d’oferta com de demanda, es consideren claus les següents recomanacions dintre de la recerca esmentada: 

  1. Orientació i informació sobre el sector
    •  Millora de l’orientació educativa i professional a joves i altres col·lectius. •
    • Campanyes de comunicació per donar a conèixer l’oferta formativa.
  2. Actualització, adequació i especialització de l’oferta formativa
    • Actuacions enfocades a disminuir les dificultats de contractació del perfil d’instal·lador/a de plaques fotovoltaiques.
    • Nous cursos d’especialització que donin resposta a perfils emergents. 
    • Grups de treball per a millorar el grau d’adequació de l’FP a les necessitats del sector eòlic i el disseny del cicle Eficiència Energètica i Energia Solar Tèrmica. • Revisió dels currículums dels diferents cicles associats a les EERR. 
  3. Centres i professorat d’FP 
    • Millora dels recursos pedagògics dels centres (donació de material, noves instal·lacions, projectes d’aprenentatge per simulació, etc.)
    • Donar continuïtat i reforçar l’oferta formativa adreçada a professorat.